I. ESTERILITAT / DESINFECCIÓ

Cal extremar la higiene per assegurar l’èxit del trasplantament

a/ les rates són més resistents a les infeccions que les persones.
b/ el cost/benefici de condicionar els quiròfans no és rentable.

Com fer-ho:

a/ desinfectar la zona d’operació abans de començar (superfícies, aparells, etc...).
b/ utilitzar tot el material estèril que sigui possible (solucions, gasses, sutures, xeringues, agulles, guants, etc...).
c/ desinfectar tota la resta de material que no sigui estèril (instrumental quirúrgic, receptacles, ...) .
d/ desinfectar l’instrumental quirúrgic entre l’extracció i el trasplantament.

II. PRECISIÓ I REPETITIVITAT

És molt important que el material quirúrgic es trobi en les millors condicions.
Com fer-ho:

a/ no utilitzar l’instrumental quirúrgic de trasplantament per altres tipus de cirurgies o procediments.
b/ no permetre que ningú altre manipuli l’instrumental quirúrgic.
c/ tenir cura personalment de l’instrumental (neteja, manteniment, emmagatzament, etc...).

Cal que tota la tècnica sigui feta amb cura per a que el trasplantament prosperi.
Com fer-ho:

a/ disposar el material sempre de la mateixa manera per reduir el temps de localització.
b/ seguir una rutina de moviments metòdics i repetitius per estalviar temps i reduir les variacions intra-experimentals.

NOMENCLATURA BÀSICA

a/cranial: per referir-se a la part superior de la rata on es situen el cap i les extremitats superiors.
b/ caudal: per referir-se a la part inferior de la rata on es situen la cua i les extremitats inferiors.
c/ dorsal/ventral: fa referència a les zones de l’esquena i ventre respectivament. Quan la rata està en decubito prono tenim accés a la zona dorsal, mentre que en decubito supino hi tenim accés per la zona ventral.
d/ esquerra/dreta: sempre fent referència a la posició natural de l’animal mirant-lo des de la zona dorsal i situant a dalt la part cranial. Cal notar que quan obrim la rata en decubito supino el ronyó esquerre de la rata és el que trobem a la dreta dels vasos abdominals.

IV. ANATOMIA ZONA RENAL

V. TRASPLANTAMENT

a/ trasplantament ortotòpic: l’empelt ocuparà el seu lloc natural. En el cas del trasplantament renal, el ronyó del donant reemplaçarà el lloc deixat pel ronyó nadiu del receptor que, obviament, es nefrectomitzarà primer.
b/ trasplantament heterotòpic: l’empelt es col.loca en un lloc diferent del seu lloc natural. En aquest cas, la nefrectomia del ronyó nadiu dependrà del disseny experimental.

VI. ANASTOMOSI

a/ anastomosi tèrmino-terminal: quan els dos extrems a anastomosar (vasos / urèters / trams de l’intestí / etc...) s’encaren l’un amb l’altre en tot el seu diàmetre.

b/ término-lateral: quan només un dels dos extrems a anastomosar es talla en tot el seu diàmetre i s’encara amb una obertura lateral oberta a l’altre part a anastomosar. S’acostuma a usar patch aòrtic per l’anastomosi término-lateral de l’arteria renal. El terme patch aòrtic fa referència al tros de teixit aòrtic en forma de fus que es deixa a l’extrem de l’artèria renal per a facilitar-ne la sutura.

VII. SUTURA

a/ sutura contínua: es fa un punt inicial deixant un extrem suficientment llarg per a finalitzar la sutura en el mateix lloc on s’ha iniciat anussant els dos extrems del fil. El fil ressegueix tot el perímetre a anastomosar i només es talla quan s’ha acabat l’anastomosi.

b/ sutura discontínua: es fan diferents punts aïllats al voltant del perímetre a anastomosar. El fil es talla a cada punt.

c/ no sutura: s’utilitzen altres tècniques d’anastomosi que no requereixen sutura (i.e: mètode del cuff).

VIII. PUNTS

a/ nus senzill: 1 única volta sobre el mateix fil. Se’n fan tres per cada punt de l’urèter.
b/ nus doble: 2 voltes sobre el mateix fil. Se’n fan tres per cada punt final de sutures vasculars i altres.