El més important al treballar amb l’urèter és evitar fer-lo malbé, per això cal treballar amb el greix del seu voltant.
El tipus d’anastomòsi de l’urèter és, en general, independent de si el trasplant és orto o heterotòpic.
Hi ha diferents tècniques per anastomosar l’urèter. Aquí es detalla la término-terminal amb sutura discontínua de 4 punts amb monofilament no reabsorbible 11/0, també coneguda com a “end-to-end”.
Com fer-ho:
És important que els diàmetres dels dos urèters siguin similars. Si cal, es tallarà l’urèter del receptor (que sol ser el més petit) en biaix per augmentar-ne el diàmetre.
També cal tenir cura de no retorçar els urèters per no impedir-ne el flux d’orina.
És molt important aconseguir la màxima equidistància entre els 4 punts.
A. El primer punt es fa a l’extrem ventral: de fora a dins la llum de l’urèter donant. Cal assegurar-se que s’està travessant la paret muscular de l’urèter i no tant sols el greix del voltant.
B. Des de la llum de l ’urèter receptor cap a l’exterior.
C. Es fa el punt n º1 amb tres nusos simples. Es deixa com a mínim un extrem llarg.
D. Es gira l ’urèter 180º, per exposar la part dorsal, ajudant-se de l’extrem llarg del punt 1. Es fan les puntades pel punt 2 de la mateixa manera que s’ha fet abans. El punt 2 ha de quedar oposat 180º al punt 1.
E. S ’anusa el punt 2 amb tres nusos simples i es torna a deixar un extrem llarg.
F-G-H. Equidistant als punts 1 i 2 es fa el tercer punt de la mateixa manera que els altres.
I. L’últim punt, el 4, ha de quedar oposat 180º al punt 3 i equidistant als punts 1 i 2.
J. Els quatre punts han de ser el màxim d’equidistants entre ells.S’ha d’observar que l’urèter repta un cop anastomosat i que no hi ha fístula que provoqui pèrdua d’orina. |
